JOSEP NOSÀS

És evident que l’art de Josep Nosàs respira domini i plenitud. Domini i plenitud que arranca d’un perfecte coneixement de l’ofici i del saber fer que, un altre artista, podria posar al servei de la mesella reproducció imitativa del natural i que Josep Nosàs entén que és millor servir-se’n per donar forma a fantasies formals i cromàtiques, molt sovint generades pel mateix fer però que, gairebé sempre, arranquen de provocacions de la riquesa de l’entorn, quan hom sap contemplar-lo amb imaginació. És en aquest sentit que l’obra de Nosàs no és propiament informalista, si bé manté una similitud externa amb l’informalisme. Al meu entendre, caldria situar aquests paisatges cromàtics de Nosàs en la línia onírica – entre real i sobrereal- en què creaven els simbolistes. La cosa real, pels simbolistes, era l’ocasió de desencadenar un procés imaginatiu i fantasiós, al final del qual, l’obra acomplerta, hom retrobava aquella realitat, però, ara, feta intimitat. Intimitat, gens tràgica, en el cas de Nosàs, tota dolçor i cobejadora dels  sentits. Tanmateix, en algunes obres, Nosàs se’ns manifesta un punt dramàtic: els horitzons oberts de les unes es tanquen en murs sòlids en les altres; els marges amples esdevenen angoixoses estretors. Jo diria que l’artista compartimenta, barra o estigmatitza la pròpia facilitat en escollir sempre els colors més atractius, les suggerències més afalagadores per a la sensibilitat. Ho fa així perquè si bé invita l’espectador a gaudir del paisatge o interior que més li plagui, tanmateix ell, el mateix artista, se sent alliberat artísticament en fer complexa l’obra, en evitar la possibilitat d’un simple goig passiu. En gairebé cada obra hi ha un element incongruent (ratlla, taca, pla) que combat el lirisme esponerós, tant formal com cromàtic, que raja de dintre seu. Aquesta contradicció, entre goig i ràbia del goig en l’execució de cada obra, fa que les seves creacions tendeixin a apropar-se més als simbolismes d’un Odilon Redon (carregats de drames de l’insconscient) que d’un Klimt (jocs propers ja a l’ornamentació).

 

 Arnau Puig. Presentació de l’exposició al Centre de Lectura de Reus. 1980.

 

 

JOSEP NOSÀS, EL CINETISME DEL MOVIMENT

Josep Nosàs és un pintor contemporani que sempre ha demostrat una coherència evident en les seves temàtiques.

Preocupat pel moviment, aprofundeix en l’essència dels gests i dels trets essencials; es submergeix en les alambinades i procel·loses estructures de l’efímer, tot definint la necessitat de recolzar la investigació de l’energia com a base per a entendre la transformació de la matèria. Josep Nosàs es concentra en la dinàmica de la transformació fins el punt que reflecteix la incidència del canvi en la natura i en el cosmos (sèries “Impactes” i “Còsmic”), el seu reflex en els quatre elements (“Eòlic”), o bé la representa en certs canvis fenomènics que són conseqüència de la seva acció (“Traços”, “Tel·lúric”), etc.).

D’altra banda, aquesta idea de moviment i transformació, en la seva obra té un component més abstracte, en el sentit de recolzar el fenomen del canvi sense especificar la seva aplicació a un sector en concret i amb una clara projecció universal (sèries “Volums” i “Matèria i …”).

La sèrie “Volums” és una de les més representatives, on l’artista exhibeix un clar domini del dibuix, combinat amb un tractament valent del color. Representa formes inconcretes, considerades volums, ubicades en un espai no real on desenvolupen una dinàmica cinètica. Josep Nosàs no pretén sorprendre ni tampoc trencar esquemes en aquesta sèrie. “Volums” és moviment, perquè entén que el sentit de les coses i de la vida es regeix mitjançant la transformació. Res és etern. Tot està disposat pel canvi. Sense canvi l’estatisme s’apodera de la vida amb el conseqüent risc de caure en l’immobilisme. És evident que el concepte de moviment no solament l’aplica a nivell exterior, sinó també a si mateix. Si analitzem la seva obra constatem una referència dels seus diferents estats d’ànim i dels seus sentiments (“Connexió”, “Tràngol”, etc.).

Josep Nosàs treballa en tècnica mixta de forma meticulosa i precisa. Cerca la perfecció (sèrie “Laberíntic”) perquè aquesta el porta vers la serenor. I la perfecció es troba en el camí que l’artista segueix per a superar obstacles i problemes. Aquesta actitud l’ajuda a polir conductes. La seva obra s’allunya dels ismes i dels corrents. Com a creador, l’artista català no té res a veure amb les modes o els fenòmens artístics de temporada. Josep Nosàs considera que la pintura és, en essència, una forma de viure i constitueix una base des d’on s’inicia una investigació respecte a la transformació de la matèria i s’apropa a l’essència real i autèntica de les coses.

Joan Lluís Montané. Presentació de l’exposició a la Sala Gaspar. Barcelona, Maig 1995.

 

 

La mejor sin duda de las exposiciones que le hemos visto a este barcelonés, afincado en Reus, en la que demuestra una indudable seguridad de planteamiento. Es decir, se trata de uno de los artistas interesados en unir, mediante la pintura, elementos opuestos, susceptibles, cada uno de ellos en sí mismo de bastar como soporte a un determinado pintor. Estos elementos son en su caso la abstracción matérica y la figuración lineal. Dicho en otras palabras, Nosàs logra un notable equilibrio entre dos contrarios perfectamente conjugados en una composición de estructura octogonal. Algo implícito incluso en el título, como en los óleos “Matèria i forma” y “Matèria i Venus”. Una opción interesante con soltura y buena técnica.

 

Maria Lluïsa Borràs.

La Vanguardia, crítica de l’exposició a la Galeria Valentini. Març 1990.

 

 

JOSEP NOSÀS, UNA PINTURA QUE TRANSMITE SENSACIONES

 

Josep Nosàs es un artista nacido en Barcelona pero ahora afincado en Reus. De formación autodidacta, cuando se le visita en su estudio y se conversa con él, la sensación que se desprende es que ama su trabajo por encima de todo, un trabajo que le permite desarrollar una arma fabulosa: la imaginación.

Su trayectoria artística, iniciada a principios de los 50, siempre ha estado marcada por un afán continuo de investigación y superación. Viendo sus obras, da la impresión que el artista se va trazando retos constantes tanto a nivel técnico como de complejidad y profundidad temática.

La evolución artística de Nosàs es un ejemplo de coherencia y lealtad a unos planteamientos previos. Su obra actual goza de una libertad expresiva y de una madurez absolutas. Sus obras traslucen un gran refinamiento técnico y una sabia manipulación de las texturas que les confiere un matiz artesanal que se diría que es casi como un sello personal, una impronta que también alcanza a los temas abordados. Nosàs no pinta cuadros independientes, aislados unos de otros, sino que sus lienzos se constituyen en series temáticas. Series que el artista nunca da por cerradas de una manera hermética, sino que vuelve a ellas en cuanto siente necesidad de ello.

Sus obras no se estructuran a partir de elementos anecdóticos, ni de nudos narrativos; el artista vuelca en ellas su rico mundo interior, un mundo lleno de sensaciones y sensibilidad. De este modo, las formas devienen elementales y el color se convierte en protagonista de la obra, en lenguaje puro. En ocasiones, “Volums”, el color aparece tratado de forma monocorde pero matizado y sutil, lleno de transparencias y veladuras. Otras veces, “Matèria”, son las granulaciones de la materia y sus distintos grosores los que confieren vivacidad y expresión a la obra. O bien, “Matèria i forma”, “Matèria i Venus”, “Matèria i …” en un esfuerzo por hacer prevalecer la razón sobre el desconcierto, se produce una síntesis de ambos.

En cualquier caso, es una pintura que sumerge al espectador en un intrincado mundo de sensaciones, porque como declara el propio Nosàs, él no pinta lo que ve, sino lo que piensa y en sus cuadros intenta reflejar aquello que cautiva sus sentimientos, es decir sus propias impresiones.

Montse Badia. Presentació de l’exposició a la Galeria Valentini, Barcelona. Març 1990.