Llorenç Brunet – La Gran Guerra (1914 – 1918)

retrat

Llorenç Brunet i Forroll (Badalona, 14 de setembre 1873- Barcelona, 12 d’octubre 1939)

 Dibuixant, caricaturista, il·lustrador i aquarel·lista, Brunet es va formar a l’escola de la Llotja, on va tenir per mestres artistes de la tala        d’Antoni Caba, Claudio Lorenzale o Eusebi Planas. A causa del seu talent pel dibuix va aconseguir una beca per estudiar a Leipzig i París, on es formaria en l’art de la litografia amb Mercier.

Com altres grans artistes, pintors i escriptors del modernisme de finals de segle, va participar en diverses publicacions satíriques com Ja-Ja!, Cu-cut!, La Campana de Gràcia, El Diluvio ilustrado i L’Esquella de la Torratxa. Aquestes experiències en revistes van ser fonamentals per la formació i desenvolupament artístic dels grans il·lustradors de l’època. El seu primer dibuix publicat es troba a l’almanac de L’Esquella de la Torratxa l’any 1895, moment en el qual es trobava fent el servei militar, amb vint-i-un anys. És a partir d’aquest moment quan va començar a publicar assíduament en aquesta revista i a La Campana de Gràcia.

Aquests primers dibuixos encara no són caricatures, sinó que es tracten d’apunts al natural i escenes realistes en un perfecte estil acadèmic, que mai va deixar de practicar en les seves aquarel·les. Els artistes mediterranis mai van deixar el record acadèmic, que va tenir una forta empremta, i és que els pintors es van formar a la Llotja (o a Roma), envoltats de les formes clàssiques, mentre que els artistes centre-europeus van caminar al costat de les avantguardes més tècniques. Molta de la producció de Brunet va ser recollida en llibres com Caps de casa (1922) o Testes de la terra (1929) que són gairebé estudis d’antropologia visual.

El seu estil va anar evolucionant cap a la caricatura, amb traços més exagerats i gruixuts, i va aconseguir una certa popularitat amb una sèrie d’ex-libris satírics dedicats a vàries personalitats polítiques, que més tard es recollirien en un àlbum. Entre 1903 i 1911 es va convertir en el principal dibuixant del setmanari El Diluvio ilustrado, on les seves vinyetes d’una ferotge crítica es dirigien sense contemplacions als poders polítics i eclesiàstics, formant part de les millors pàgines de sàtira espanyola del segle XX. Com a aquarel·lista va participar en les exposicions de Barcelona de 1911, 1918, 1919 i 1921. Malgrat la seva activitat com a dibuixant de premsa mai va deixar de dibuixar aquarel·les.

També va ser conegut com a col·leccionista d’obres d’art i antiguitats catalanes, reunides a la seva galeria que anomenà “Cau Brunet” a Badalona.

Una de les vessants més reconegudes del dibuixant van ser els seus reportatges dels diferents conflictes bèl·lics europeus. Durant la I Guerra Mundial va viatjar al front per realitzar diversos reportatges gràfics sobre el conflicte. Amb la beca atorgada per La Junta de Pensiones para Ampliar Estudios Brunet va anar a Alemanya (Leipzig), on s’hi va estar fins poc abans de l’esclat de la guerra. Des d’aleshores, com comentarem després, sent una gran simpatia pel poble alemany, essent considerat un germanòfil pels seus amics.

Cap a l’any 1918 un cop havia tornat d’Alemanya es va fer una exposició al Museu de Guerra del Tibidabo on es recopilaven tots els dibuixos i pintures dels episodis de guerra que havia fet. Aquesta exposició va tenir bastant ressò mediàtic, ja que va sortir publicitada en diverses revistes i diaris de l’època, com en la revista Sabor & Aroma (Barcelona, 1918), ABC (Madrid,1917).