Pau Sabaté – La modernidad inolvidable

portadarevista-copia

Pau Sabaté Jaumà (Reus, Baix Camp, 1872 – Barcelona, ​​1954) va demostrar des de petit inclinació pel dibuix, per la qual cosa inicia els seus estudis a l’Acadèmia Fortuny de Reus, que en aquell moment estava dirigida per Ramon Casals i Vernis. Com tot artista que es fes en aquella època, es va traslladar a Barcelona, ​​la capital idònia per estudiar arquitectura, però al mateix temps assistia a l’Escola de la Llotja, moment en què va començar a treballar a la Casa Rigalt, dirigida per Antoni Rigalt. Aquí va exercir tasques relacionades amb els projectes per a vidrieres i pintures encarregades al mestre. Així i tot, el que més cridava l’atenció de Sabaté era sens dubte el dibuix, pel que va decidir dedicar-se de manera professional a la seva passió.

La seva fama arribaria a les primeres dècades del segle XX, gràcies a les nombroses aquarel·les de figurins de sastreria, després d’anys de dedicació a l’ofici de dibuixant. La seva marcada habilitat va resultar en elegants figures de suaus colors, i la estilització i pinzellada solta denoten el nivell de perfecció que en aquells dies el món de la moda exigia.

El realisme de les seves aquarel·les i els seus dibuixos el va portar a realitzar interessants projectes urbans com els que es recullen a Barcino; aquí Sabaté demostra la facilitat de traços a l’hora de plasmar en els seus dibuixos a ploma els carrers de la ciutat comtal. Altres disciplines artístiques van gaudir de la seva participació i de la seva afició: va realitzar models per ferros forjats que comercialitzaven diversos tallers de Barcelona. El catàleg d’aquests models va tenir la seva publicació en Hierros Artísticos. Cal destacar el seu nomenament en 1927 com a president de l’Agrupació d’Aquarel·listes de Catalunya, càrrec que va ostentar fins al 1936; la seva labor fonamental va ser la de promoció i rellançament de l’entitat. Una afecció ocular el va apartar en els anys 50 de la seva dedicació al dibuix; no obstant això va continuar el seu ofici sense descans en el món de la forja.

La present exposició dóna bon compte de la inesgotable tasca dibuixística de Sabaté però, encara més, reflecteix sobretot un moment important i característic de la moda i del way of life del segle XX: la dècada dels 30. La major part dels figurins que podem trobar en les diferents obres van ser produïdes en l’any 1936, i publicades a la revista de moda La Confianza, pertanyent a l’Associació Professional de Mestres Sastres de Barcelona. Aquestes publicacions, juntament amb la il·lustració publicitària, eren el principal mitjà de difusió de les noves tendències i el seu focus principal es desenvolupava en les grans ciutats. La participació en importants exposicions universals i nacionals van posicionar Barcelona com un dels centres neuràlgics d’innovació i modernitat, i el camp de la moda seguiria igual camí.

Sabaté ens parla d’una dècada elegant i sofisticada, d’una societat que participava del seu temps i que protagonitza activitats de les més variades, acords amb els avenços tecnològics i quotidians del moment. El món de la moda pateix ja en els anys 20 una important revolució estètica, sobretot pel que fa a moda femenina, ja que els nous ideals de vida i d’oci d’aquell moment exigien una imatge més lleugera, més moderna i on la comoditat era una màxima fonamental. Les conseqüències de la Depressió de 1929 produeixen un important canvi, amb un enfocament més conservador, sobri i tradicional. Els talls tornen a atorgar protagonisme a les formes femenines, amb peces on la corba torna a estar present, i molts altres elements segueixen sent heretats de la dècada anterior, com els tocats i els barrets. Això va donar com a resultat una moda de gran elegància i unes formes icòniques fortament estètiques.

Les figures es troben agrupades segons les diferents ocasions o ocupacions, és a dir, podem trobar des de vestits de gala o de còctel fins a altres més esportius o de carrer; uns més casuals o més formals, altres més pràctics o més elegants. En observar cada peça en el seu conjunt, juntament amb l’estilització, la suavitat però fermesa del traç i l’extremada perfecció dels vestits, captem l’eloqüència d’un món modern, la possibilitat d’acostar-se a cada faceta de la vida quotidiana d’aquells anys, sempre adequadament vestits.

El dibuix de Sabaté té grans influències de l’art d’aquest període, i és que estem en els anys de ple desenvolupament de l’Art Déco, un moviment on les línies estètiques estan fortament influïdes pel món del disseny i de les arts decoratives -heredades del modernisme i les avantguardes però en una línia més futurista-. La vestimenta és el resultat de la conjunció del disseny preponderant en aquest moment, així com del cartellisme i del dibuix publicitari, un dels grans icones estètics de l’art de principis de segle. I de la mà del cartell, ens transportem a un món cinematogràfic al més pur estil hollywoodià. Molts d’aquests models recorden escenes d’obres mestres del cinema negre o la comèdia clàssica i preconitzen l’estètica, que continua en els anys 40, de molts altres films on la moda és un dels trets icònics més ressaltats i curats. L’elegant senyora de gala, el dandy vestit d’esmòquing, els uniformes de la creu vermella o els aficionats a l’hípica, personatges, formes de vestir, que ens submergeixen, efectivament, en el sofisticat univers dels anys 30.

Finalment, cal destacar que molts d’aquests dibuixos estan realitzats pocs mesos abans que esclatés la Guerra Civil, moment en què cessa tota activitat artística i on el camp de la moda és relegat completament. Per tant, aquestes mostres són els últims exemples, l’eco ressonant, de la creativitat i de l’estil de vida d’una època icònica, de grans innovacions i d’una modernitat inoblidable.