Ricard Opisso Sala

Autorretrat

Ricard Opisso va néixer en una família de clara tradició artística. Va ser pràcticament autodidacta perquè va aprendre a dibuixar ell sol, independentment que fos descendent d’un dels directors de l’Escola de Belles arts, Pere Pau Muntaña, i que fos nebot del pintor Emilio Sala. El seu pare, veient que el seu fill tenia un do, va decidir que li feia falta una formació més disciplinada, i el va portar al taller d’Antoni Gaudí, per qui va treballar com a delineant durant un temps a la Sagrada Família. Mentrestant continuava practicant el dibuix pel seu compte realitzant de manera incansable anotacions del natural, de tot el que li envoltava. Tenia una gran inquietud pel món artístic en general, i sent encara gairebé un adolescent va entrar a formar part del grup de “Els Quatre Gats” on es va relacionar amb nombrosos artistes de l’època, com Picasso i Nonell, amb els quals va crear forts llaços d’amistat. Amb aquest grup va viure simpàtiques anècdotes que ell mateix va explicar en nombroses entrevistes. Com la majoria d’artistes de la seva època se’n va anar a París per ampliar el seu horitzó cultural i madurar com a artista. Gràcies a la qualitat dels seus dibuixos de seguida es va fer un lloc en el panorama artístic i va arribar a publi- OPISSO car en revistes tan prestigioses com “Li Rire”. Paral·lelament també s’havia fet un nom a la seva ciutat i col·laborava regularment en revistes com a “Cu-Cut!” i “L’Esquella de la Torratxa”. De nou a Barcelona va continuar la seva empresa il·lustrativa d’obres recreatives, instructives, de novel·les, contes, historietes, almanacs, anuncis, aucas, i revistes galants. En aquestes últimes es van fer molt famosos els seus dibuixos pujats de to, sempre amb segones intencions. El que més caracteritza els dibuixos d’ Opisso és el seu caràcter popular, la seva capacitat per captar l’ambient i la societat de la Barcelona de finals del segle XIX i principis del XX, sobretot en les fantàstiques “multituds”, grans escenes carregades de personatges explicant alguna escena d’actualitat. I per tot això va ser un dels dibuixants amb més repercussió popular de l’època, èxit que ha transcendit fins als nostres dies convertint-se en un dels millors cronistes de la Barcelona d’aquell temps.

Bibliografía: Cadena, J.Mª. Opisso. Ed. Colección Petritxol Ocho. Barcelona, 2003 Cadena, J.Mª. Opisso. Gent Nostra. Ed. De Nou Art Thor, 1986. Cadena, J.Mª. Opisso. Ed. Saturno, 1970.